L’oriola (Centaurea melitensis) és una herba anual o biennal d’uns dos pams d’alçada, una espècie més del tan diversificat gènere Centaurea de la família compostes. Les fulles basals són irregularment dividides, mentre que les caulinars són simples, lanceolades i decurrents sobre la tija. Els capítols neixen nombrosos de peduncles molt curts, la majoria al capdamunt de la tija però també alguns a la base. Aquests capítols tenen forma ovoide d’1 cm de diàmetre i queden molt tancats al capdamunt on s’estrenyen les flors grogues. La característica més identificativa és l’apèndix de les bràctees en forma d’espina d’ 1cm ramificada en algunes espinetes laterals menors.
L’oriola és una herba comuna als erms i terrenys àrids de la comarca de Bages, on floreix a l’estiu. L’adjectiu específic melitensis fa referència a l’illa de Malta, anomenada antigament Melita. D’origen mediterrani, l’oriola és una planta que s’ha estès com a mala herba invasora als estats nord-americans de Califòrnia i Texas.
Semblant a l’oriola és la blanquiella (Centaurea solstitialis), una espècie del mateix gènere i que viu als mateixos hàbitats, tot i que no és tan freqüent.
[foto Efrem Batriu]