L’ou del diable (Phallus impudicus) és un bolet torbador tant per l’aspecte obscè com per la pudor fastigosa. De jove és un ou blanc de consistència gelatinosa protegit per un tel fi, l’exoperidi. A l’interior es desenvolupa una gleba en forma cònica, de gla o de didal d’un verd olivaci fosc, quasi negre, que porta les espores a la superfície. Al créixer l’ou es trenca per la pressió d’un preu cilíndric, gruixut, esponjós i blanc que enlaira la gleba. La imatge del bolet adult i madur és exactament la que descriu el nom científic, més les restes de l’ou esberlat a la base. La gleba té superfície lluent i viscosa i desprèn una pudor intensa de de carn podrida. Però sobre gustos no hi ha res escrit; la pudor i l’aspecte de podridura atrauen les mosques que es mengen aquesta gleba a trossets. Les espores de l’ou del diable seran dispersades per les cagarades de mosques, en comptes de ser-ho pel vent com la majoria de bolets. La gla devorada per les mosques queda plena de forats, com si fos una múrgola.
L’ou del diable surt als sòls humífers dels boscos planifolis, dels prats i dels parcs, una mica per tot arreu sense ser freqüent ni abundós enlloc. L’hem trobat als alzinars del massís de Montserrat.
L’antic grup dels gasteromicets, el del bolets tancats en forma globular que incloïa l’ou del diable, ha perdut actualment valor sistemàtic.
Celdoni Fonoll li dedica els versos següents:
Dret fal·lus pudent
que en tot bosc t’embosques,
se’t foten les mosques
ben a cremadent,
perds el gland, i t’osques,
et buides, t’esclosques,
i, fal·lus, bon vent!
Celdoni Fonoll. Fascinants bolets. Barcelona: Mina, 2006.
[fotos Lloll Bertran]