



El passacamins (Polygonum aviculare) és una herba anual que habitualment prospera damunt de terrenys trepitjats.
A partir del punt d’arrelament fa tiges ajagudes, tot i que també en pot tenir algunes enlairades. Les fulles tenen tendència a ser oposades, són quasi sèssils i amb limbe lanceolat de marges enters i mida molt variable, de 0,5 a 5 cm, les més petites de forma arrodonida, les majors molt més estretes. A la base de les fulles té una beina foliar membranosa i translúcida o blanquinosa que envolta la tija, l’òcrea, característica de les plantes de la família poligonàcies.
Les flors són petites i poc conspícues; neixen sense peduncle, solitàries o en grupets a l’axil·la de les fulles. Cada flor consta d’un sol embolcall format per 5 peces lleugerament soldades, verdes a la base com sèpals i blanques o rosades al marge exterior com pètals; a l’interior conté 5-8 estams i un pistil que, al fructificar, esdevindrà una núcula amb 3 arestes longitudinals. Aquest fruit sec es manté viable al sòl durant anys.
Gràcies a l’ajuda involuntària de l’home, el passacamins ha esdevingut una espècie urbana i cosmopolita.
[fotos Jordi Badia]