La pastanaga borda (Daucus carota ssp.carota) és una herba normalment biennal, típica representant de la família umbel·líferes, molt comuna als prats i a les vores de camins.
Entrada la primavera, treu una tija de fins a un màxim d’1 m d’alçada, amb fulles compostes dividides repetidament fins a segments linear-lanceolats molt petits. La floració és tardana, com la de moltes altres umbel·líferes; té el seu màxim al mes d’agost. Fa umbel·les compostes d’entre 5 i 10 cm de diàmetre, amb un invòlucre de bràctees dividides en segments linears, com potes d’aranya, a la base dels radis. En fase de floració (fotos 2ª i 3ª), les umbel·les són planes i esteses, coronades per una multitud de petites flors blanques de pètals assimètrics, més grans com més a l’exterior estan situats, més petits com més al centre. Al bell mig del centre de la umbel·la sol haver-hi una única flor de color caoba o negre, estèril, que simula un insecte per atreure’n més. Al fructificar (fotos 5ª i 6ª), els radis s’ajunten i la umbel·la es tanca. Els fruits estan recoberts d’agullons per enganxar-se al pèl dels mamífers i afavorir la disseminació.
A l’hivern, la pastanaga borda s’asseca completament; queda només l’arrel una mica engruixida -no pas tant com la de la varietat seleccionada per conreu (Daucus carota ssp.sativus)– i de color blanc, i potser alguna fulla basal.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª)]