La perdiu (Alectoris rufa) és una au gal·liforme de mida mitjana i complexió robusta. Al cap presenta una franja ocular negra que baixa cap al pit, on es difumina. Aquesta característica la diferencia de les altres espècies que trobem a la conca del Mediterrani. A diferència d’altres perdius del mateix gènere que hi ha a d’altres zones del nord del Mediterrani, la llista ocular-pectoral es difumina en petites clapes negres cap al pit. Als laterals té unes franges que es deuen unes característiques plomes del cos que es disposen sobre les ales quan estan plegades. El plomatge del pit és de color grisós i el del ventre taronja. Les part superiors, visibles quan fugen volant, són de color marró uniforme excepte dues franges roges laterals a la cua. Els sexes són molt semblants i es poden diferenciar per la presència en els mascles d’un o dos esperons al tarsos.
La perdiu roja és, de llarg, la gallinàcia salvatge més comuna a Catalunya. Hi és sedentària i habita terrenys mediterranis oberts amb camps, marges i matollars. Defuig les àrees boscoses i les zones humides. Quan van en grup voltant per les zones obertes a la recerca de gramínies, sovint un adult es posa sobre una roca o un punt elevat per percebre el perill. La perdiu, en ser vista a camp obert, sol aclofar-se o caminar cap a un amagatall. Si es troba més amenaçada, arranca a volar amb un batec d’ales potent i sorollós. És incapaç de fer recorreguts llargs en vol.
La posta, que té lloc a la primavera, sol ser d’entre 7 i 14 ous. Els pollets són nidífugs, poden caminar al primer dia i volar al cap de dues setmanes. A principis d’estiu és habitual trobar els adults que van amb els pollets (fotos inferiors). A finals d’estiu aquests ja gairebé tenen la mida dels adults, però el plomatge encara no és ben definit (sobretot la llista ocular – pectoral). A finals d’hivern els grups es dispersen i a la primavera es produeix l’aparellament. És llavors quan més podem sentir el seu reclam, un característic “txic-txic-txica”.
La perdiu és un popular ocell cobejat pels caçadors. Com a molts indrets, a Catalunya és caçada (i reintroduïda) de manera massiva. Les perdiu és fonamental per la supervivència de moltes aus rapinyaires i altres depredadors.