




Phagnalon rupestre és una mata d’aspecte grisenc, de la família compostes i que recorda a la sempreviva borda (Helichrysum stoechas), però de la qual es diferencia per les fulles més amples i pels capítols solitaris. Més atenció requereix distingir entre P.rupestre, el més freqüent al Bages, dels seus congèneres l’ullastre de frare (Phagnalon saxatile) de fulles més estretes i Phagnalon sordidum, amb els capítols agrupats. Phagnalon rupestre té fulles clarament bicolors, verdes a l’anvers i blanques pel revestiment de pèls al revers, espatulades d’uns 20-40 mm de longitud per uns 5 mm d’amplada i amb el marge una mica lobulat i ondulat. Els capítols surten a finals de primavera, solitaris a l‘extrem de llargs peduncles. Tenen forma de copa i es caracteritzen a més per les bràctees obtuses, escarioses, aplicades al capítol no pas obertes, i per les flors grogues.
Phagnalon rupestre prospera als indrets més assolellats o rocosos de la brolla, en altituds baixes de la meitat sud de la comarca.
[fotos Efrem Batriu (1ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª, 4ª i 5ª)]