Phyla filiformis (= Lippia filiformis) és una herba perenne de la família verbenàcies, plantada com a ornamental per la seva floració en gespes i subespontània en prats propers als llocs habitats a la comarca de Bages.
Phyla filiformis s’escampa ran de terra mitjançant estolons que tornen a arrelar. Les tiges no s’eleven mai gaire, de manera que fa recobriments densos que no cal segar com els de gramínies per obtenir una gespa uniforme a poca alçada. Les fulles neixen oposades; tenen un limbe obovat de 2,5 cm de longitud, atenuat vers un pecíol pràcticament inexistent i amb el marge dentat als dos terços apicals amb dents arquejades enfora. Aquestes fulles són de mida decreixent de baix a dalt de les curtes tiges. A l’axil·la de les fulles neix un peduncle que les sobrepassa de molt i enlaira un glomèrul de flors de corol·la simpètala, blanca suaument tintada de violeta. La corol·la s’obre en 5 lòbuls o pètals desiguals, mentre que el calze s’obre en 2 sèpals. Si el sòl manté una certa humitat o és regat periòdicament, Phyla filiformis allarga la floració durant tot l’estiu.
Phyla filiformis és originària d’Amèrica central.
Existeix una espècie molt semblant, Phyla nodiflora (= Lippia nodiflora), que també s’utilitza en jardineria. Phyla nodiflora té el port lleugerament més gran, els peduncles florals relativament més curts, només la meitat apical del marge de les fulles dentat i encara amb dents rectes i el calze de les flors més profundament dividit que P.filiformis.
La popular marialluïsa (Lippia triphylla [= L.citrodora]) és també parenta de P.filiformis. La marialluïsa se’n diferencia a primer cop d’ull perquè és arbustiva, té les fulles disposades en verticils de 3 i és més aromàtica. La marialluïsa s’utilitza en infusions digestives.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]