El pit-roig (Erithacus rubecula) és el simpàtic ocellet que s’exhibeix descarat i que tothom identifica per la cara, la gola i el pit de color roig ataronjat. El seu cos és petit, d’uns 13 cm des del cap fins a la punta de la cua, rodonet, i del qual sobresurten el bec fi i la cua. A banda del roig ataronjat del pit, el dors i les ales són de color marró uniforme i el ventre gris clar. Els joves tenen el plomatge del pit de color marró com el dors i les ales, no pas ataronjat; els cal passar encara una muda perquè les noves plomes del pit siguin del roig ataronjat característic (fotos 10ª i 11ª). Els ulls destaquen per grossos, rodons i ben negres.
El pit-roig menja invertebrats a l’estiu i fruits i llavors a l’hivern. Entremaliat com és, a l’hivern s’acosta a les menjadores preparades pels ocells (foto 7ª).
Les femelles fan un niu d’herbes entrelligades i molsa en forma de cassoleta, amagat a terra entre els arbustos, en un forat d’un tronc d’arbre a poca alçada o en esquerdes entre roques. A partir d’abril, la femella pon de 3 a 6 ous i els incuba ella sola durant 2 setmanes, fins a la naixença els polls. Durant aquest període, el mascle s’ocupa de portar insectes a casa. Els polls poden sortir del niu abans de saber volar, però tant el pare com la mare segueixen alimentant-los d’insectes i aranyes.
El pit-roig nia i és sedentari al Bages i al Moianès, però a l’hivern la població es reforça molt amb l’arribada dels pit-rojos hivernants provinents del nord d’Europa.
El pit-roig es mou en ambients forestals espessos, en particular dins dels alzinars i les bardisses, i és freqüent també als parcs. Té comportament marcadament territorial. Tant en temporada de nidificació com a ple hivern, davant de competidors o d’ocells d’altres espècies, defensa el seu petit territori amb un cant potent i exhibint-se..
[fotos Florenci Vallès (1ª), Jordi Badia (2ª, 4ª, 5ª, 6ª, 7ª, 8ª, 9ª, 10ª i 11ª) i Oriol Oms (3ª)]