La polígala mediterrània o polígala gironina (Polygala nicaensis subsp. gerundensis [= P. vulgaris subsp. mediterranea, P. rosea]) és una herba perenne que, si està florida, s’identifica immediatament com una polígala; però a la vegada s’aprecia diferent de l’herba blava (Polygala calcarea), molt més comuna a les comarques de Bages i Moianès, pel color porpra de les seves flors i pel seu port relativament robust.
La polígala mediterrània no forma cap roseta de fulles basals sinó que té fulles caulinars esparses a intervals regulars; les fulles situades prop de la base tenen el limbe curt i ovat, mentre que les superiors tenen el limbe llarg de 2-3 cm i estretament lanceolat. Les tiges acaben en un raïm de 10-30 flors amb pedicel molt curt que queda sobrepassat pel parell de bràctees escarioses situades al punt d’inserció. Tota la flor, incloent aquest pedicel curt, és de color porpra rosat. Els dos pètals laterals més grans, anomenats ales i característics de les flors de les poligalàcies i de les papilionàcies, són ovats d’uns 10 mm de longitud, tant com la flor en conjunt. La polígala mediterrània floreix a finals de primavera i a l’entrada d’estiu.
La polígala mediterrània o gironina és una herba dels prats moderadament humits i frescos. Fent honor al nom de gironina, en aquestes comarques s’ha trobat només, i encara com a planta rara, des de la població bagenca de Mura cap a l’est en direcció a Vic i Girona abastant el Moianès, però no a l’oest de Mura, més a l’interior del Bages.
[fotos Jordi Badia]