El polípor de tubercle (Polyporus tuberaster) és un fong sapròfit de fusta d’arbres planifolis o del ginebre, que pot viure tant als troncs dempeus com a les branques caigudes. Els cossos fructífers de Polyporus tuberaster no surten directament de la fusta, sinó d’una mena de tubercle negre i endurit fet d’hifes del propi fong, denominat escleroci, que està en contacte directe amb la fusta. L’adjectiu específic tuberaster i el neologisme polípor de tubercle es refereixen encertadament a aquest escleroci. L’escleroci és habitualment més gran als individus que creixen en branques caigudes.
Els cossos fructífers de Polyporus tuberaster tenen un barret circular de 4-8 cm de diàmetre, còncau amb el marge revolut, de color ocre amb esquames més fosques concèntriques que recorda a una lleterola (Lactarius chrysorrheus) però de to més apagat. Per sota té porus angulosos de menys d’1 mm de amplada i 1-2 mm de longitud, de color blanc, decurrents sobre el peu. El peu és blanc o parcialment ocre, no sempre ben centrat i sense una delimitació clara amb el barret.
La consistència de Polyporus tuberaster no és tan suberosa com la d’un típic bolet de soca, però tampoc prou carnosa per tenir interès a la cuina.
Polyporus tuberaster es troba tant a la primavera com a la tardor.
[fotos Just Serra]