La pota de cavall (Tussilago farfara) és una herba perenne de la família compostes que es caracteritza per florir abans de l’aparició de les fulles. La pota de cavall té un rizoma enterrat. A començament de primavera, a partir d’aquest rizoma sorgeixen peduncles florals gruixuts, coberts d’esquames de forma lanceolada i color rogenc que cal no confondre amb les veritables fulles, al capdamunt dels quals s’obre un capítol solitari, gros, de 2-3 cm de diàmetre, de flors totes grogues, les exteriors amb lígules estretes i disposades en alguns cercles concèntrics, les interiors tubuloses. Les fulles no creixeran fins després de la fructificació, de manera que el lligam entre la part vegetativa i la reproductiva de la planta no és evident. Les fulles, grans d’uns 10-30 cm de diàmetre, tenen forma vagament poligonal, nerviació palmada, la base en forma de cor i el pecíol llarg.
La pota de cavall viu als talussos argilosos humits. Sovint es veu als talussos de carreteres i camins. És una espècie molt estesa a Europa, que arriba al Bages, però que rareja o desapareix del tot més cap a l’interior peninsular.
La pota de cavall, com d’altres compostes (el te de roca, la camamilla…), s’utilitza en infusions com a planta remeiera, sobretot per tractar la tos o d’altres afeccions respiratòries.
[fotos Efrem Batriu (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª i 4ª)]