El rat penat comú o rata pinyada pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus), a més de ser freqüent i fàcil d’observar en vol a les àrees humanitzades, és la més petita d’entre les 10 o 12 espècies de rat-penat que probablement es poden trobar a la comarca de Bages. Són característics el color castany fosc del seu pelatge, el cinquè dit d’una longitud màxima de 40 mm, la primera dent incisa bífida i les orelles relativament curtes i arrodonides amb un tragus fins a 1/3 de l’alçada total de l’orella. Aquestes característiques són impossibles de distingir sense un examen anatòmic meticulós. Per això, les poblacions de les diferents espècies de Pipistrellus, morfològicament molt semblants entre elles, es confonen fins per a l’observador més avesat. La rata pinyada pipistrel·la sol veure’s volar els vespres d’estiu, sobretot al voltant dels fanals a la recerca i captura de mosquits. Té un vol amb batecs ràpids d’ales. De dia s’amaga a les escletxes de les roques o de les construccions, sota les teules, dins de forats d’arbres o a l’interior de golfes tranquil·les, cases abandonades o coves. A l’estiu les femelles s’agrupen en colònies de cria. La rata pinyada pipistrel·la sembla ser una de les espècies que roman en hivernada durant un període més curt. El seu port típic en repòs és el que veiem a les fotos, estès amb peus i mans a terra i amb les ales plegades.
Els rat-penats o quiròpters del Bages es classifiquen en tres famílies: els vespertiliònids o rat-penats d’aigua entre els quals s’inclou la rata pinyada pipistrel·la presentada aquí, els rinolòfids o rat-penats de ferradura i els molòssids que comprenen només el rat-penat de cua llarga. Els vespertiliònids constitueixen el grup amb més espècies. Es caracteritzen pel musell allargat, per les orelles amb dues peces addicionals, l’antitragus i el tragus, i perquè en repòs pleguen el patagi com si fos un paraigua. Els rat-penats de ferradura es distingeixen pel plec cutani del nas, de forma plana que recorda a una ferradura i per les orelles amb antitragus però sense tragus. En repòs, els rat-penats de ferradura pengen cap per avall amb el cos envoltat pel patagi, talment un abric o una capa. Finalment, el rat-penat de cua llarga, el més gros de tots, es caracteritza per la llarga cua que queda fora del patagi i per les orelles dirigides endavant. Les coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac són un lloc principal d’hivernada pel rat-penat de cova (Miniopterus schreibersi), una espècie migratòria, i molt probablement també per a d’altres espècies de rat-penat. Totes les espècies de quiròpter estan legalment protegides a Catalunya.
[fotos Florenci Vallès, Oriol Oms i Jordi Badia (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]