La rata comuna o rata de claveguera (Rattus norvegicus) és el conegut rosegador que acompanya a la humanitat allà on vagi, als pobles i ciutats i als regadius, com a comensal no desitjat. La rata comuna és originària de Xina, però s’ha estès arreu del món.
L’arribada de la rata comuna a Europa està documentada i datada al segle XVIII. Per tant, la rata comuna no pot ser responsable de les epidèmies de pesta negra que assolaren aquest continent al segle XIV; en canvi, sí que s’atribueix a la rata negra (Rattus rattus), present a Europa des de temps molt anteriors, el paper de reservori del bacteri Yersinia pestis causant de la pesta bubònica o pesta negra.
La rata comuna és més grossa i més agressiva que la rata negra, a la qual ha desplaçat de la majoria d’hàbitats urbans. En cas de competència en un mateix edifici, la rata comuna ocupa els baixos i cellers, mentre que la rata negra es queda a les golfes.
Els individus més grans de rata comuna arriben als 500 grams de pes. Als adults, la longitud del cap més el cos és d’entre 17 i 26 cm, mentre que la de la cua és d’entre 15 i 22 cm. El seu color és gris o marronós al dors i clar al ventre, una distribució de colors que es repeteix a la cua fosca a dalt i clara a baix.
La rata comuna és una espècie d’activitat preferentment nocturna. Els seus moviments són ràpids i àgils, i és molt bona nedadora. La rata comuna excava forats a terra o dins d’un munt d’algun material tou que esdevenen el seu cau on es refugia de dia i on naixeran les cries. El cau pot ser petit i individual, o extens i col·lectiu amb diverses galeries comunicades i diferents entrades. Sovint, els caus col·lectius són a tocar de l’aigua, amb entrades dins i fora de l’aigua. La rata comuna s’organitza en clans familiars jerarquitzats que defensen un territori del qual expulsen intrusos i que poden entrar en disputa ferotge amb un clan rival.
La rata comuna és adaptable i omnívora, s’alimenta de tot allò que trobi i es pugui rosegar: deixalles, hortalisses, cadàvers d’animals, gra emmagatzemat…
Les rates comunes són molt prolífiques: una femella és fèrtil ja a les 5 setmanes d’edat i pot tenir 5 o 6 ventrades per any, de 6 -12 cries cadascuna. S’explica doncs la facilitat de la rata comuna per recuperar la població després d’una davallada i per ocasionar explosions demogràfiques. Les mesures més eficaces per restringir la població de rates als entorns urbans són, simplement, evitar la presència d’escombraries i guardar els aliments ben tancats i protegits. Els gats (Felis catus) assilvestrats a la ciutat mantenen lliure de rates la seva àrea d’influència directa. Es combat la presència de rates també mitjançant l’ús de verins anticoagulants disposats en un esquer al qual només les rates tinguin accés.
Diferències morfològiques entre la rata comuna i la rata negra
Rata comuna (Rattus norvegicus) | Rata negra (Rattus rattus) | |
Cua | Més curta que el conjunt format pel cos i el cap | Lleugerament més llarga que el conjunt format pel cos i el cap |
Orelles | No arriben a l’ull si són doblegades cap endavant | Arriben a l’ull o l’ultrapassen si són doblegades cap endavant |
Ulls | Més petits que els de la rata negra en relació amb les dimensions del cap | Més grossos que els de la rata comuna en relació amb les dimensions del cap |
Musell | Més arrodonit que el de la rata negra | Més punxegut que el de la rata comuna |
Cos | Més gruixut i pesant que el de la rata negra | Més prim i lleuger que el de la rata comuna |
[fotos Jordi Badia (1ª) i Montserrat Porta (2ª)]