Reteporella sp. Briozou queilostomat trobat a l’Eocè marí del solell de la riera Golarda prop de La Coma (Monistrol de Calders, Moianès).
Els briozous són un gran grup d’animals colonials del bentos marí que fàcilment es poden confondre amb coralls o amb esponges. Durant el Paleozoic van tenir una gran expansió; però a l’acabar el Paleozoic, al final del Permià, els grups aleshores dominants de briozous es van extingir. L’ordre dels queilostomats va aparèixer més tard, durant el Cretaci Superior, i segueix fins a l’actualitat sent el grup de briozous més diversificat. S’han descrit més espècies de briozous a partir del registre fòssil que no pas espècies vivents.
Les colònies de queilostomats segreguen un esquelet calcari. Reteporella grimaldii, present al fons marí del litoral català fins a una profunditat màxima de 50 metres i conegut com l’encaix de Venus, ajuda a interpretar com eren i com vivien els Reteporella que trobem fòssils a l’Eocè marí del Bages i del Moianès. Les colònies de Reteporella grimaldii, d’uns 10 cm de diàmetre, estan constituïdes per un esquelet calcari en forma de làmines ondulades de color taronja, semblants a una patata de xurreria però perforades com un colador, disposades com els pètals d’una rosa de jardí o com un fong gelatinós del gènere Tremella, i fixades per la base al substrat. Dins d’aquestes làmines s’integren els zooides que s’alimenten de fitoplàncton per filtració.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Florenci Vallès (2ª)]