Ripoll

El ripoll (Oryzopsis miliacea ssp. miliacea [= Piptatherum miliaceum ssp. miliaceum] és una herba gramínia perenne, molt habitual als indrets ruderals, a les vores de camins i als solars urbans sense ús.

El ripoll es reconeix per les nombroses tiges de més de mig metre d’alçada, fistuloses, primes i mogudes pel vent, però tanmateix corretjoses, amb els nusos engruixits, i difícils d’arrancar o de trencar. Les tiges culminen en una gran panícula laxa de fins a 40 cm i de color clar, inicialment tancada amb les espiguetes pèndules i orientades cap a un mateix costat però que cap al final de la floració pot quedar totalment oberta. La panícula està formada per verticils distants, cadascun amb 4-8 pedicels llargs, fins i sinuosos, que al seu torn poden tornar a ramificar-se i que acaben en espiguetes de poques flors petites. Els lemmes de les flors tenen una punta aguda o aresta curta, de 2-3 mm. La llavor tindrà forma de fus d’uns 2 mm de longitud per 1 mm de diàmetre màxim, el color marró i la superfície llisa i lluent. La lígula a la base de les fulles és sempre molt curta.

El ripoll és una planta de distribució mediterrània.

Els cavalls aprecien el ripoll. El ripoll és una herba que pot contribuir a estabilitzar talussos de terra.

[foto Jordi Badia]