El romaní o romer (Salvia rosmarinus [= Rosmarinus officinalis]) és un arbust de la família Labiades, de fulles perennes molt aromàtiques, omnipresent a les brolles de la comarca de Bages i que a més es troba a les pinedes de pi blanc i s’usa en jardineria. El romaní és una planta molt popular per la seva olor agradable i per les seves aplicacions.
El romaní s’enlaira normalment al voltant d’1 metre d’alçada, però pot arribar als 2 metres. Fa tiges llargues poc ramificades, inicialment quadrangulars però amb el temps i a mesura que esdevenen llenyoses perden la regularitat de la secció. Les tiges velles i llenyoses de la base, de fins a 3 cm de diàmetre, desenvolupen una escorça grisa que cau en tires llargues. Les fulles es disposen oposades per parelles a intervals regulars de la tija, amb un gir de 90º entre una parella i la següent a la tija amb el resultat de 4 fileres de fulles alineades formant una creu si s’observen des de la punta de la branca. Aquesta disposició, denominada tetràstica, s’aprecia millor a les tiges i als exemplars joves. Aquestes fulles són linears, de 2-3 cm de longitud per 2-3 mm d’amplada, gruixudes, revolutes pels laterals, de color verd intens a l’anvers que inclou els costats i blanquinoses o grises pel revers degut a un toment curt i dens. El pecíol és curt i corbat. Les fulles linears, crasses i revolutes testimonien l’adaptació del romaní als terrenys secs. Les fulles contenen olis essencials que s’alliberen si les fulles es refreguen o es trenquen. A l’axil·la de les fulles poden sorgir branquillons de creixement limitat que desdibuixen la disposició tetràstica de les fulles i flors que queden ran de la branca al tenir un peduncle curt.
El romaní floreix profusament gairebé durant tot l’any, llevat dels mesos més freds de l’hivern o més calorosos de l’estiu. Les flors tenen simetria bilateral amb un calze verdós, petit i dividit en dos lòbuls, una corol·la d’uns 10 mm de color blau clar amb puntets i ratlles de blau intens, constituïda per un llavi superior estret i corbat i un llavi inferior més desenvolupat, pla i amb un particular patró de retall al marge, un parell d’estams de filament llargs que es toquen per les anteres i un pistil corbat, més llarg que els estams. Al fructificar, al fons del calze acampanat queden 4 llavors o fruits secs ovalats disposats en creu. Les llavors de romaní emmagatzemades al sòl mantenen latent la seva capacitat de germinació durant molts anys.
L’essència de les fulles de romaní s’utilitza en perfumeria, les seves infusions i extractes en alcohol són desinfectants i vulnerants i s’utilitza també el romaní per aromatitzar plats i ingredients. De les flors de romaní que pol·linitzen les abelles se n’obté una mel daurada.
El romaní és una planta de distribució mediterrània, la planta mediterrània per excel·lència. Té una preferència molt marcada pels terrenys calcaris. És habitual que creixi entre roques als pedruscalls.
En cas d’incendi, es rar que rebroti d’arrel. Confia la seva supervivència a les llavors emmagatzemades al sòl que germinen quan, després de l’incendi, la llum arriba plenament a terra.
El romaní es pot propagar per esqueix si es deixa una branca jove amb la base desfullada submergida en aigua durant unes setmanes per desencadenar la formació d’arrels.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]
- Vegeu l’article Convergència, de Jordi Badia.
- Vegeu la naixença de plançons de romaní després del foc.
- Vegeu l’afectació al romaní de la sequera.