El romegueró (Rubus caesius) ve a ser una versió menuda de l’esbarzer, pròpia dels boscos de ribera.
El romegueró té tiges sempre verdes, febles, d’uns 2-3 mm de diàmetre, plenes d’agullons petits poc corbats avall. No sol enlairar-se fins gaire més amunt de mig metre. Les fulles són caduques, trifoliolades amb folíols amples i arrodonits, el central sempre peciolulat, verds per les dues cares i amb marge dentat irregularment i sovint lobulat a una escala major. Els agullons són presents també als pecíols de les fulles. El nombre de 3 folíols a cada fulla és una diferència clara envers l’esbarzer per antonomàsia (Rubus ulmifolius) que té les fulles mitjanes compostes de 5 folíols.
El romegueró floreix a l’estiu. Les flors s’agrupen a l’extrem de les tiges o turions en inflorescències de només 2-5 flors. Les flors són de simetria radiada pentàmera amb l’aparença característica de les flors dels fruiters de la família rosàcies, d’uns 2 cm de diàmetre i pètals blancs que no es superposen. El fruit, la mora, estarà format per només 2-20 drupes relativament grans, d’un violeta fosc gairebé negre, mat, quan són madures. Malgrat l’aparença, aquestes mores no són comestibles per massa coriàcies.
El romegueró viu principalment a l’estrat herbaci dels boscos de ribera, tot i que es troba també en ambients agrícoles humits i rostolls.
[fotos Krishna Sivillà (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]