El salat blanc (Atriplex halimus) és un arbust d’aspecte gris platejat, de fins a 2 metres d’alçada, que pertany a la família quenopodiàcies. Les tiges són anguloses i les fulles enteres, gruixudes, de contorn vagament triangular o rombals d’uns 3×2 cm amb els angles arrodonits. Aquestes fulles grises excreten sal quan l’arbust creix en sòl salí. Es poden menjar crues en amanida o bullides com les fulles de les bledes i dels espinacs, tot i que sovint són massa salades. Les flors, com les de totes les quenopodiàcies, són simples, petites i molt poc vistoses. S’agrupen en glomèruls a les parts altes de les tiges, on no arriben ja les fulles. El salat blanc és una espècie monoica, és a dir amb flors masculines i femenines separades en un mateix individu. Cada flor està tancada dins d’una parella de bràctees ovades, d’uns poc mil·límetres, que com un sobre protegeixen els òrgans fèrtils. Les masculines contenen 5 estams, les femenines un sol ovari.
El salat blanc viu en terrenys salins o nitrogenats, on poc fer poblacions quasi monoespecífiques. A la comarca de Bages viu a la muntanya de sal de Cardona, on és molt abundós (foto 1ª), a l’entorn del runam salí de Súria i també al vessant solell del Puigcardener, a Manresa. El salat blanc és un arbust d’uns extrema resistència a les condicions adverses de sòl salí o contaminat, a la insolació i a la sequedat; per aquest motiu a vegades es planta als vorals i mitjanes de carreteres en àrees seques. La seva àrea de distribució inclou el desert del Sàhara.
El petit escarabat coccinèl·lid Bulaea lividula, observat a la muntanya de sal de Cardona, s’alimenta de salat blanc gairebé en exclusiva.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Marta Queralt López Salvans (5ª)]
- Vegeu l’article Les plantes halòfites dels sòls salats del Bages, de Jordi Badia.