Pyronia cecilia, coneguda també amb el neologisme de saltabardisses de solell, és una papallona de la família Nymphalidae amb l’anvers de les ales de colors marró viu a la vora i taronja a l’interior. Es diferencia de les seves congèneres, anomenades igualment saltabardisses, per l’absència d’ocels a les ales posteriors tant si s’observen per l’anvers com pel revers. Els mascles (foto 1ª) tenen un androconi -la franja fosca en diagonal a l’anvers de les ales anteriors- del marró de la vora, travessat per les venes que mantenen el taronja de la resta d’interior de les ales. La foto 2ª mostra una femella, sense androconi. Ambdós sexes tenen un ocel doble a l’extrem apical de les ales anteriors, ben visible per les dues cares. Vistes pel revers, les ales anteriors segueixen el patró de l’anvers, mentre que les posteriors són d’un marró apagat travessat de dalt a baix per una ampla franja irregular clara, no tan aparent com a Pyronia bathseba i sense els ocels que té P.tithonus. Les femelles tenen envergadura major que els mascles.
Les erugues de Pyronia cecilia s’alimenten de fenàs (Brachypodium phoenicoides) i de llistó (Brachypodium retusum), un parell d’espècies de gramínies molt comunes a la comarca de Bages. Els adults s’observen a l’estiu.
Tots els exemplars de Pyronia cecilia de les imatges estan en inflorescències de panical (Eryngium campestre).
[fotos Esteve Roig]