El saltamartí bru ibèric (Chorthippus jacobsi [= Gomphocerippus jacobsi)] és una llagosta de la família Acrididae, petita que en fase d’adult no arriba als 2 cm de longitud, de tons normalment bruns mimètics amb només un matís de groc al ventre que pot passar a ataronjat a la punta de l’abdomen. Són característiques del saltamartí bru ibèric la forma del pronot o escut enlairat als marges i travessat de dalt a baix per una línia clara central i les setes blanques esparses a les potes i a la part ventral. A més, el saltamartí bru ibèric té pilositat blanca a la cara ventral del tòrax i a les potes. Les imatges de la 1ª a la 5ª mostren exemplars adults, amb les tegmines sensiblement més llargues que els extrem de l’abdomen i dels fèmurs. Les imatges 6ª i 7ª mostren nimfes, de mida més petita i amb les tegmines encara per créixer.
El saltamartí bru ibèric viu als prats mediterranis, en particular als llistonars.
Chorthippus jacobsi és la versió ibèrica de C.brunneus que viu a la resta d’Europa i a la cornisa cantàbrica. Morfològicament les dues espècies es diferencien només pels òrgans estriduladors dels mascles. L’aïllament entre les dues espècies és només acústic, per l’estridulació.
[fotos Jordi Badia]