

El saulic (Salix purpurea) és un arbre petit del grup dels salzes, propi dels boscos de ribera i vores d’aigua a l’estatge montà, que hem observat a la comarca del Moianès però per ara no a la de Bages segons els nous límits escapçats l’any 2015, sense descartar que pugui ser-hi també o arribar-hi valent-se de la capacitat de dispersió a distàncies llargues de les seves petites llavors plomoses que s’emporta el vent.
Els saulic té dues característiques que permeten distingir-lo a cop d’ull d’altres salzes: la tendència a la disposició oposada de les fulles i dels aments, i el color purpuri de les tiges joves, llargues i flexibles, fet al qual al·ludeix l’adjectiu específic purpurea.
Com la resta de salzes, el saulic és una espècie dioica. El saulic floreix a inicis de primavera, a la vegada que neixen les fulles noves. Els exemplars masculins fan aments d’uns 3 cm de llarg, erectes, constituïts per nombroses flors simples disposades com les esquames en una pinya. Cada flor masculina té una bràctea pilosa i dos estams amb els filaments soldats que aparenten ser-ne un de sol. Els aments femenins són de mida semblant. Les flors femenines són també petites, constituïdes per una bràctea i per un pistil en forma d’ampolleta tapada per dos estigmes curts. Les fulles tenen un pecíol molt curt o inexistent, i un limbe linear-lanceolat o espatulat de 5-7 cm de longitud per 1,0-1,5 cm d’amplada, amb només la meitat distal del marge finament dentat, la base atenuada i l’àpex agut. Aquest fulles són glabres i lleugerament discolors; verdes a l’anvers on destaca el nervi central blanc, i d’un verd glauc, blavís o grisenc al revers. També són glabres les tiges. Les tiges joves del saulic són molt apreciades en cistelleria per la seva flexibilitat i lluïssor.
El saulic és un arbrissó adaptat a refer-se després de torrentades, que pot plantar-se d’estaca.
Hem trobat el saulic a la vora del riu Calders prop de Rubió, al terme municipal de Calders, i està citat per A.Mercadé a d’altres localitats del Moianès situades a major altitud.
[fotos Florenci Vallès i Jordi Badia]