Schizophyllum commune és un fong lignícola que forma cossos fructífers coriacis i prims en forma de petxina de fins a 5 cm de diàmetre, blancs i hirsuts per sobre i amb un marge revolut, irregularment lobat, que tapa la cara inferior. S’insereix per un peu lateral i curt a la fusta. La cara inferior és de color ocre o carni, sense cap rastre de les hifes hirsutes blanques de la cara superior; en canvi, s’hi troben uns plecs profunds radials semblants a làmines, disposats en ventall des de la zona d’inserció i ramificats prop del marge. Habitualment surten molts cossos fructífers imbricats sobre el tronc afectat.
A diferència de la majoria de bolets, els cossos fructífers de Schizophyllum commune duren tot un any, s’assequen en temporada eixuta però es rehidraten si torna el temps humit. És doncs un bolet que es troba a qualsevol temporada. A l’assecar-se, els plecs de la cara inferior s’obren longitudinalment per l’aresta, com valves. Aquest caràcter diferencial manté la família Schizophyllaceae en una posició taxonòmica incerta. Recentment la família Schizophyllaceae s’ha inclòs a l’ordre Agaricals, malgrat la diferència en les làmines.
Schizophyllum commune causa una ràpida podridura blanca a la fusta. Schizophyllum commune és un fong cosmopolita que pot afectar qualsevol espècie d’arbre, particularment caducifolis però també a les coníferes, tant de bosc com de conreu.
Schizophyllum commune és un fong del qual s’ha estudiat la genètica. S’ha constatat que la compatibilitat entre espores –l’equivalent al sexe d’animals i plantes superiors- de Schizophyllum commune ve determinada per dos gens o loci, un d’ells amb més de 300 al·lels o variants possibles, l’altre amb més de 90, que donen un resultat de 28.000 possibles combinacions o identitats sexuals.
[fotos Montserrat Porta (1ª i 4ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª, 5ª i 6ª)]