La tinya de la col (Plutella xylostella) és una arna petita, les erugues de la qual s’alimenten d’herbes de la família crucíferes, en particular de qualsevol varietat de col. L’expansió del cultiu de la colza (Brassica rapa subsp. oleifera) a la Catalunya Central des del 2019 ençà deu haver-li anat molt bé. Plutella xylostella dona nom a la petita família Plutellidae de microheteròcers.
L’arna adulta amb les ales plegades té un posat allargat, d’uns 6 mm sense comptar les antenes que dirigeix cap endavant. Combina els colors marró fosc i beix o gris clar en un patró constant que deixa el dors de to clar, limitat de forma sinusoidal o romboidal pel marró fosc dels laterals. Les antenes i les potes són clares amb petites taques fosques irregulars. A la imatge, l’adult de Plutella xylostella esta posat darrera de l’escarabat Enicopus calcaratus que es reconeix per la ramificació del 3er parell de potes acabada en forma de forca.
La femella adulta pon ous solitaris o en grupets petits al revers de les fulles de col, prop del nervi central. Dels ous neixen larves inicialment incolores, però que prenen color verd a mesura que creixen fins a uns 12 mm de longitud. Les erugues tenen el darrer segment abdominal acabat en dues banyetes. Les erugues mengen les fulles de la col o de d’altres crucíferes des de la cara superior, deixant-les perforades. Si l’eruga se sent observada o amenaçada, es deixarà caure penjant d’un fil de seda. A l’acabar el desenvolupament, l’eruga passa la fase de pupa dins d’un capoll de seda adherit al revers d’una fulla.
Tot el cicle vital de la tinya de la col és molt ràpid, pot durar només 2 o 3 setmanes. No és estrany doncs que, sobtadament, les fulles de les cols dels horts apareguin plenes de forats com si hagués caigut una pedregada; en realitat han actuat les voraces erugues de la tinya de la col.
La tinya de la col té una distribució mundial. La tinya de la col ha desenvolupat resistència als insecticides més habituals.
[foto Jordi Badia]