Tipula (Lunatipula) longidens és una de les moltes espècies de típula -els nematòcers amb aspecte de mosquit gegant i potes llarguíssimes- present a les comarques de Bages i Moianès. Es calcula que el gènere Tipula conté unes 2000 espècies repartides pel món, d’aquí que calgui subdividir-lo en subgèneres. A diferència dels mosquits, les típules adultes no piquen ni tenen aparell per bucal per fer-ho; no s’alimenten o, com a màxim, xuclen aigua de rosada o sucs vegetals.
Tipula longidens mesura uns 20 mm entre la punta del rostre estirat i la de l’abdomen, uns 30 mm d’envergadura alar, i les potes fines superen els 40 mm de longitud. El color general és ambre, matisat amb 4 barres longitudinals al dors del pronot i 2 taques triangulars a cada lateral del mesonot, així com les antenes, prop de les articulacions de les potes i l’extrem de l’abdomen de color marró fosc. Els ulls són verds. Les ales són incolores i translúcides amb una petita àrea, en posició tocant a la costa i a ¼ de l’extrem, de sufuxió blanca en forma de lluna o de lletra C que conté una àrea gris encara menor. El tòrax és geperut en relació a l’abdomen. L’abdomen té els segments progressivament més curts. Hi ha dimorfisme sexual accentuat. Els mascles -a les imatges 1ª i 2ª a sobre d’un arç blanc– tenen l’abdomen de forma còncava, amb l’amplada màxima a l’extrem anal engrossit on hi ha els òrgans genitals. A l’extrem de l’abdomen dels mascles s’observen 4 apèndixs en forma de banyeta, situats com un dau al 4. Les femelles -a les imatges 3ª i 4ª a sobre d’un romaní– tenen l’abdomen convex amb la punta afuada.
Les larves són vermiformes. Viuen en sòls humits o fangosos alimentant-se de tiges, arrels o material vegetal en descomposició, d’on no surten mai com larves, passen la fase de pupa prop de la superfície i emergeixen com adults.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]