El teixó o toixó (Meles meles) és un animal prudent, de costums crepusculars i nocturns, que passa el dia a la teixonera on viu normalment en grups familiars. Les teixoneres arriben a ser excavacions notables, constituïdes per un entramat de galeries amb una cambra principal. L’hàbitat del teixó és variat, amb preferència pels boscos amb conreus propers i un únic requisit: l’existència de talussos de terra en llocs amagats i tranquils on poder excavar el cau (foto 3ª). No és gens freqüent veure un toixó, però en canvi sí que podem trobar amb una relativa facilitat les entrades o les piles de terra al voltant dels seus caus, les teixoneres, i sobretot les seves característiques petjades llargues i amb les marques de cinc ungles, quatre d’elles arrenglerades al davant, com les que mostren les fotos 4ª i 5ª.
El toixó diposita els excrements (foto 6ª) en un clotet que prèviament ha excavat amb les seves fortes urpes, però, a diferència del que fan els gats, després no els colga amb terra. No creiem que aquesta manera d’actuar, deixant la feina a mig fer, representi cap avantatge per a l’animal, però potser és la reminiscència d’un passat evolutiu en què sí que tapava les femtes per passar més desapercebut. A la deposició de la foto, trobada a Manresa, s’hi pot veure un pinyol de pruna (a l’esquerra i separada de la massa principal).
Tot i que pertany a l’ordre dels carnívors, el toixó és un mamífer omnívor que té un paper important en la dispersió de llavors que formen part de fruits carnosos.
[fotos Florenci Vallès (2ª, 4ª i 6ª) i Jordi Badia (1ª, 3ª i 5ª)]