Trachusa (Paraanthidium) interrupta [= Anthidium interruptum] és una vespa de la família Megachiliidae, de cos rodanxó amb l’abdomen acolorit en franges nítides grogues i negres. El cap i el tòrax són majoritàriament negres, les antenes curtes, gruixudes i també negres, i les potes grogues amb tíbies excepcionalment amples, planes i amb una petita taca rodona i fosca al capdavall. Les ales són d’un marró progressivament més fosc i opac a mesura que ens apropem a la punta. Els ulls són violacis amb taques allargades fosques disposades en vertical. A més d’aquests caràcters morfològics comuns, hi ha dimorfisme sexual. Els mascles -a la foto- són més grans, tenen molta més pilositat blanca al tòrax i al cap, i llueixen una petita taca blanca per sobre de l’ull -que a la imatge queda tapada per l’antena. Les femelles són menors, menys piloses i tenen taques grogues repartides al voltant del tòrax, darrera de l’ull i a la cara. Les seves escopes -les pintes de quetes pel transport de pol·len- no són a les potes posteriors com en el cas de l’abella de la mel (Apis mellifica), sinó a tota la part ventral de l’abdomen. És difícil identificar a mascles i femelles com a individus de la mateixa espècie, si no es troben en còpula.
La imatge mostra un mascle adormit, subjectant-se per les mandíbules, no pas per les potes, a la punta d’una tija. Aquesta posició tan original sembla ser una habilitat pròpia -qui sap si exclusiva?- dels mascles de Trachusa interrupta, relacionada sens dubte amb les seves grans mandíbules blanques com tenalles.
Trachusa interrupta s’alimenta del pol·len i del nèctar que recull d’inflorescències, principalment d’herbes de la família dipsacàcies. Les femelles construeixin nius solitaris i els proveeixen del pol·len que han transportat a la base de l’abdomen. Després de l’eclosió de l’ou, la larva trobarà a disposició l’aliment que previsorament li ha preparat la mare.
[foto Pere Moraleja]