La traiguera, blat de perdiu o blat bord (Aegilops geniculata), abans coneguda amb el nom científic d’Aegilops ovata, és una gramínia anual, pilosa o glabrescent, que fa de 10 a 40 cm d’alt. És fàcilment distingible de la resta de gramínies perquè té una espiga curta, formada normalment per només dues o tres espícules (o espiguetes) que tenen nombroses i llargues arestes apicals. L’espícula terminal és estèril i les altres, tot i que quan estan florides poden tenir de 3 a 6 flors, normalment no contenen més de dos grans fruits quan ja han granat.
Floreix de maig a juliol. Es fa als erms i a les vores de camins. La seva distribució és mediterrània i iraniana, i al Bages és comuna.
Els noms populars d’aquesta herba tenen relació amb les seves llavors comestibles de fins a uns 7 mm de llarg, força grosses en el context de les gramínies silvestres. Traiguera ve del llatí (herba) triticaria ‘herba com blat’, derivat de triticum ‘blat’.
A la foto 4ª hi ha, d’esquerra a dreta: les dues bràctees de l’espícula, que en les gramínies es coneixen amb el nom de glumes; la bràctea inferior de la flor, que en les gramínies es coneix amb el nom de glumel·la inferior o lemma; la glumel·la superior o pàlea, unida a un fruit; i un fruit (cariopsi) individualitzat. Les glumes de la traiguera són coriàcies i tenen de 2 a 5 arestes, les seves lemmes són papiràcies i tenen 0-3 arestes, i les seves pàlees també són papiràcies i no tenen arestes.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Florenci Vallès (2ª, 3ª i 4ª]