La valeriana muntanyenca (Valeriana montana ssp.montana) és una herba perenne típica dels estatges montà i subalpí, d’entre els 1200 i 2200 metres d’altitud, abundosa per exemple al bosc de Gresolet a la falda del Pedraforca (Berguedà), i que a la comarca de Bages es troba exclusivament al vessant obac de Montserrat on manté una localitat disjunta, aïllada de l’àrea de distribució principal.
La valeriana de muntanya té una rel gruixuda i una part aèria que s’enlaira fins a un màxim de dos pams. A diferència de la valeriana vera (V.officinalis) que té fulles compostes pinnades, la valeriana muntanyenca té fulles simples i de limbe ovat, però variables. Les fulles basals són grosses i amb un pecíol llarguíssim, però a mesura que s’enfilen per la tija aquestes fulles es redueixen i s’escurça el pecíol fins quasi desaparèixer, mantenint sempre la disposició en parelles oposades. Floreix al maig. Cada mata de valeriana muntanyenca sol fer unes quantes tiges floríferes acabades en una inflorescència cimosa de flors menudes, blanques o rosades. Les flors tenen una corol·la tubulosa amb una bossa per un dels costats i oberta en 5 lòbuls, d’on sobresurten els estams i l’estil. El calze és imperceptible durant la floració, però a la maturitat es desenvolupa en un plomall elegant al capdamunt del petit fruit estriat i sec per afavorir la dispersió (foto 4ª).
A Montserrat la valeriana de muntanya viu als peus i a les esquerdes de les roques ombrívoles i a les canals. A algunes muntanyes al sud de Tarragona viu una planta propera, V.montana ssp.tripteris (= V.tripteris), de fulles basals lobades i fulles caulinars dividides en tres lòbuls, l’apical molt més gran que els dos laterals.
[fotos Jordi Badia]