Euodynerus variegatus és una vespa solitària de 10-12 mm de longitud que es pot identificar pel patró de colors groc i negre, aposemàtics, que mostra la imatge.
El cap és ample i negre, amb una franja groga sota els ulls. El pronot és groc, excepte el triangle negre a tocar de les tègules -allà on s’insereixen les ales- que són grogues amb un cercle central marró. El mesonot o escudet és negre i va seguit de dues franges grogues, la 1ª ampla i la 2ª estreta. La cintura és estreta, com correspon a una autèntica vespa de la família Vespidae. Seguint per l’abdomen, el 1er segment del metasoma té una banda negra a la base que avança en triangle sobre el dors i el 2on, molt desenvolupat, mostra també una banda negra a la base que al dors s’amplia i estén cap als costats en forma de ronyó. La resta de l’abdomen i les potes són de color groc. Les antenes són negres, exceptuant un tram taronja a la base. Les ales són progressivament més fosques i opaques com més a prop del marge anterior o costa de les ales anteriors.
Euodynerus variegatus sol trobar-se prop de basses i de rieres perquè necessita l’aigua en la construcció del niu. Les femelles d’Euodynerus variegatus fan nius de fang; és una vespa terrissaire. Abans de res, la femella fertilitzada selecciona i neteja un bon lloc a terra o en una superfície de roca on construir el niu. Després va fins vora l’aigua, pren una gota, i seguidament vola a un punt proper on hi hagi terra o fang. Amb els dos ingredients, terra i aigua, elabora amb les mandíbules una bola de fang fresc, el material per la construcció del niu. Repeteix la rutina de recollir el material, pastar una bola de fang i col·locar-la al niu les vegades que calgui per arribar a construir un niu de 5 o 6 cambres allargades. A cadascuna de les cambres diposita un ou. A meitat de la construcció, la femella atura les obres per capturar un petit insecte, normalment una eruga de lepidòpter, o bé una aranya, paralitzar-lo amb la picada de l’agulló i transportar-lo al niu perquè serveixi d’aliment a les futures larves. Seguidament, la femella acaba i segella el niu amb més boles de fang. Un cop ha acabat un niu, la femella en comença un altre i així successivament, mentre duri la seva vida.
[foto Jordi Badia]