La vidalba recta o herba bormera (Clematis recta) és una herba vivaç, alta i vigorosa, que s’assembla força a la vidalba (C.vitalba) i encara més a la vidiella (C.flammula), però a diferència d’aquestes dues que són lianes, la vidalba recta no és llenyosa ni enfiladissa.
La vidalba recta supera fàcilment el metre d’alçada. Les seves tiges són fistuloses, o sigui amb un canal central buit. D’elles neixen oposades fulles imparipinnades amb 5-9 folíols peciolulats, enters, en forma de cor o bé lanceolats i glaucs. Les tiges i els raquis de les fulles poden prendre color granatós. Les flors són molt semblants a les de la vidalba, amb un sol embolcall format per 4 tèpals blancs i estrets que, a diferència dels de la vidalba, només són pilosos al marge, nombrosos estams i no tants carpels. La llavor té un plomall curt a l’estrem. La vidalba recta es distingeix de la vidiella perquè les fulles d’aquesta darrera, la vidiella, són dues vegades compostes i els seus pecíols prènsils.
La vidalba recta viu als herbassars de la vora del bosc. És una herba pròpia de climes humits, que al Bages es troba només prop de sèquies i torrents que li assegurin la humitat durant l’estiu, quan floreix.
Com d’altres plantes de la família ranunculàcies, la vidalba recta és tòxica, tot i que se li coneixen aplicacions medicinals. D’aquí deu derivar el nom popular en català d’herba bormera; el borm és una malaltia pulmonar dels cavalls.
[fotos Jordi Badia]