Les fulles de la blada (Acer opalus) són normalment de mida més gran que les dels aurons, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts, retalladets i amb entrants poc profunds. Les flors surten a l’abril, abans que les fulles. Les pol·linitza sobretot el vent, tot i que aquestes flors denoten el pas evolutivament recent de l’entomofília a l’anemofília. Les flors i també els individus, tenen tendència a ser unisexuals. La imatge 1ª mostra flors masculines amb els estams que sobresurten; la 2ª un individu amb flors de les dues menes, les masculines amb estams i les femenines amb l’estigma dividit en dos lòbuls. L’angle de les ales del fruit és agut (foto 3ª).
La blada viu en boscos humits i canals, com les que fendeixen la cara nord de Montserrat, sense defugir els ambients rocosos.
Es distingeixen dues subespècies de blada, la de fulla gran (Acer opalus ssp.opalus) i la de fulla petita (ssp.granatense). Les fulles de la blada de fulla gran mesuren més de 10 cm, els seus entrants són poc profunds i els costats dels lòbuls divergeixen en tendència triangular. A Catalunya, la blada de fulla gran és molt comuna a la muntanya mitjana pre-pirinenca, en particular a la comarca del Berguedà. La blada de fulla petita té les fulles menors de 10 cm, amb entrants més profunds, lòbuls de costats quasi paral·lels i amb pilositat a la cara inferior, sobretot quan les fulles són encara joves i tendres. A Catalunya, la blada de fulla petita es troba a les muntanyes del sud de la serralada pre-litoral, com són les serres de Prades, Montsant i els Ports. A massís de Montserrat, al Bages, predomina la blada de fulla gran, però s’observa tota la gradació de mida de fulles fins a exemplars que indubtablement es determinen com a blades de fulla petita.
Les fotos 5ª i 6ª corresponen a exemplars de blada de fulla gran (ssp.opalus) amb els colors fulgurants de tardor; la 5ª amb les fulles ben característiques de blada de fulla gran amb lòbuls arrodonits i poc profunds i la 6ª un exemplar amb fulles de lòbuls més profunds i aguts, resultat de la introgressió de caràcters de la blada de fulla petita. En canvi, les fotos 4ª i 7ª mostren blades de fulla petita (ssp.granatense) en imatge d’estiu i de tardor respectivament; observeu la mida menor de les fulles amb entrants profunds i pilositat al marge.
Els aurons i la blada, tots ells arbres pertanyents al gènere Acer, es caracteritzen per les fulles de nerviació palmada, pecíol llarg i disposició oposada, i pels fruits amb un parell d’ales per facilitar la dispersió pel vent.
L’auró negre (Acer monspessulanum) té les fulles en tres lòbuls i les ales del fruit en angle tancat. Creix en obagues, torrenteres i peus de cingle.
L’auró blanc (Acer campestre) té el limbe de les fulles retallat en cinc lòbuls principals, arrodonits i d’entrants profunds. Les ales del fruit fan un angle completament obert, de 180º. L’auró blanc és més muntanyenc que el negre.
[fotos Jordi Badia (1ª, 3ª, 5ª i 6ª) i Florenci Vallès (2ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª i 7ª)]
- Vegeu l’article Tardor a Manresa, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer, (Acer opalus subsp. granatense).
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer, (Acer opalus subsp. opalus).