L’all blanc o all napolità (Allium neapolitanum) és un all de flors blanques que es troba als costers i prats secs d’ambients ruderals i als camps de secà. Té un bulb soterrat, amb la pell llisa, del qual neix la tija inicialment cilíndrica i que progressivament canvia per marcar dues arestes a la part alta. La tija té a la base 2-4 fulles com cintes de poc més d’1 cm d’amplada i al capdamunt una umbel·la esfèrica de 5-8 cm de diàmetre, formada per una bràctea ampla, entera i membranosa i 15-25 radis de 2-3 cm. Les flors tenen 6 tèpals blancs, 6 estams més curts que els tèpals amb l’antera verda i el filament blanc i de forma triangular, i un ovari esfèric amb un estil fi i dret. La inflorescència de l’all blanc és molt decorativa, tot i que fa la característica pudor d’all. L’all blanc floreix als mesos de març i abril.
L’all blanc no és a la Flora del Bages de Pius Font i Quer, publicada al 1914. Actualment l’all blanc o napolità es troba en indrets del Bages, probablement subespontani a partir del conreu per la bellesa de la seva inflorescència i afavorit per l’augment de les temperatures durant les darreres dècades, avançant des del sud.
L’all napolità s’anomena així perquè fou descrit a Nàpols per primera vegada pel metge i naturalista del segle XVIII Domenico Cirillo, deixeble de Linné, autor d’una extensa obra de catalogació de la flora i dels insectes de la regió de Nàpols i introductor de la vacuna de la verola en aquella regió. Malgrat que Domenico Cirillo en la seva reconeguda labor professional arribà a ser metge personal del rei de Nàpols Ferran IV de Borbó, el 1799 fou condemnat a la forca pel règim monàrquic, per haver defensat la República a Nàpols. L’all napolità, d’un blanc pur, honora a Domenico Cirillo i repudia aquell assassinat ignominiós.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]