L’herba fetgera (Anemone hepatica) pertany a la família ranunculàcies. Deu els noms, tant el català com el científic, a les seves fulles en tres lòbuls que prenen una tonalitat de color morat al revers, i que recorden un fetge. Basant-se en la teoria del signe, la tradició popular va atribuir imaginàries propietats medicinals a l’herba fetgera per curar el mal de fetge. Aquestes fulles identifiquen perfectament a la fetgera.
Les flors surten ben aviat a la primavera, abans que les herbes del sòl del bosc caducifoli quedin a l’ombra de les fulles noves dels arbres. Les flors són solitàries i enlairades per un peduncle llarg i pilós. No tenen veritables sèpals sinó 3 bràctees, piloses al revers, que simulen ser-ho. La flor consta de 6 o 7 tèpals ovals d’1-2 cm i color blau-violeta, blanc o esporàdicament rosat, un nombre indeterminat d’estams d’anteres grogues i al centre un receptacle ample amb nombrosos pistils que esdevindran núcules.
L’herba fetgera viu als boscos humits, principalment a les rouredes i les fagedes. És una herba perenne.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª) i Marta Queralt López Salvans (7ª i 8ª]
- Vegeu els articles La primera florida, Teoria del signe i Flors albines de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer (1).
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer (2).
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer (3).