El runam salí del Fusteret (Súria), a la foto 1ª vist des de la carretera de Callús a Sant Mateu de Bages, a la 2ª des del veïnat enlairat de Cererols i a la 3ª des de la vora del riu Cardener, a Súria.
La imatge 1ª mostra el conjunt de les instal·lacions mineres de Súria. Al peu destaca el pou IV, ja sense ús per l’explotació, però ben mantingut i repintat. A l’esquerra es veu la planta de tractament del mineral. Al sud de la planta -a la dreta de la imatge- la vegetació ha quedat reduïda a un prat sec perquè, ja fa anys, la pols salina emesa pels assecadors de la planta paulatinament va matar els arbres. Un tren de càrrega transporta potassa. Més endarrera sorgeix el runam gegantí que acumula ja, l’any 2013, uns 22-24 milions de tones de residus salins i que, amb el pla d’expansió Phoenix d’Iberpotash, podria arribar als 100 MT de residus al 2075. A la dreta de la imatge es veuen la vall i el el barri del Fusteret, la zona per on la salmorra procedent del runam arriba subterràniament al Cardener.
A partir del Fusteret, la salinitat de l’aigua del Cardener sobrepassa el límit legal per poder-se destinar a potabilització amb tractaments convencionals. La població de Súria pren l’aigua del Cardener just abans i, en part, la fa arribar també a Callús. Manresa i Sant Joan de Vilatorrada es fan portar aigua del Llobregat, captada a Balsareny aigües amunt de la mineria de potassa, per la Séquia de Manresa. Castellgalí utilitza aigua del Cardener amb excés de salinitat procedent d’aquest runam de residus salins. Les grans potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí que abasten l’àrea metropolitana de Barcelona han instal·lat enormes i costoses instal·lacions per dessalinitzar l’aigua.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article La restauració del runam de Vilafruns, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article CAT Sallent, de Jordi Badia / Montsalat.
- Vegeu l’article La falla del Guix, de Jordi Badia.
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.