La cervina menuda (Coronopus didymus [= Lepidium didymum]) és una herba de la família Crucíferes, de port prostrat, que pot viure durant més d’un any en terrenys trepitjats, camins i camps.
Tant el seu nom de gènere Coronopus com el popular de cervina menuda relacionen la planta amb la cervina (Plantago coronopus), una herba de la família Plantaginàcies amb la qual no està emparentada, però a la qual s’assembla pel port i per la morfologia de les fulles.
A partir del punt on ha germinat, la cervina menuda fa tiges radials aplicades a terra que, al ser molt fulloses, entapissen completament la superfície. Quan ja no queda espai disponible, les tiges noves s’enlairen, però no gaire. Les fulles són llargues i dividides en aproximadament 5 parells de pinnes, al seu torn lobulades en segments el·líptics o lanceolats de 2-4 mm. Les tiges, i en part les fulles, tenen pilositat blanca. Tota la planta és una mica fètida.
Els raïms florals neixen oposats a les fulles, no pas a l’extrem de les tiges com a la majoria de Crucíferes. Inicialment el raïm és més curt que la fulla corresponent, de manera que sol quedar tapat, i no despuntarà fins a la maduració plena. Les flors són molt petites, amb pètals vestigials, portades per un peduncle més llarg que elles. El fruit és una silícula en forma de dues llenties d’1 mm de diàmetre unides lateralment, de superfície llisa i sense l’estil a l’escot.
Es creu que la cervina menuda és originària d’Amèrica del sud; actualment està escampada per llocs humanitzats de mig món. Teresa Casasayas, a la seva tesi doctoral sobre la flora al·lòctona de Catalunya publicada l’any 1989, la cità de Manresa, per primera vegada a la comarca de Bages. La cervina menuda continua a Manresa, on localment ha esdevingut una mala herba que s’intenta erradicar dels horts i camps.
[fotos Jordi Badia]