La cervina (Plantago coronopus) és un plantatge amb una roseta basal de fulles llargues i estretes, irregularment dentades en lòbuls aguts que apunten endavant. Aquestes fulles es disposen com radis ajagudes ran de terra, però sobtadament es corben per enlairar la punta. Poden ser una mica suculentes, sobretot si la planta viu en ambient salí. En qualsevol cas, les fulles són molt variables, més o menys dividides, més o menys piloses i més o menys suculentes. La cervina viu durant un o uns pocs anys. A la segona meitat de l’any floreix en espigues llargues i contínues, de només 5 mm de gruix. En plena floració els estams pengen tremolosos per facilitar la dispersió del pol·len pel vent. Aquesta flor té un calze i una corol·la de 4 pètals escariosos, disposats en la simetria radiada pròpia d’una flor entomòfila, d’on es dedueix que la flor dels Plantago ha adquirit la capacitat de ser pol·linitzada pel vent secundàriament, després d’haver passat evolutivament per una flor entomòfila. No és estrany doncs que la cervina sigui pol·linitzada encara per abelles deleroses de pol·len, a més de pel vent com suggereix la seva espiga incolora.
La cervina és una planta típica de les sorres i els sòls salabrosos del litoral, però també dels sòls nitrogenats o salins de l’interior i dels solars trepitjats i amb sòl compactat de la ciutat. A la comarca interior de Bages, la cervina es troba als terrenys humanitzats i als llocs afectats per la mineria de potassa.
Les fulles de cervina poden incorporar-se a les amanides. A més, és una planta que s’havia prescrit en infusions diürètiques.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Les plantes halòfites dels sòls salats del Bages, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.