La lleteresa nicenca o lletera nicenca (Euphorbia nicaeensis subsp. nicaeensis) és una herba perenne, erecta, sovint pluricaule, no ramificada i glabra. Fa 20-50 cm d’alt, té la base llenyosa i és un camèfit, cosa que significa que durant l’època desfavorable manté gemmes persistents que es troben fins a 25-40 cm pel damunt del terra. Les seves tiges fan 3-5 mm de diàmetre, sovint adquireixen un color rosa vermellós i, a mesura que van creixent, van perdent les fulles de la part baixa, les quals deixen unes cicatrius característiques. Té les fulles enteres, molt glauques (de color verd blavós o grisenc) i en disposició esparsa; les caulinars, que a vegades es tornen de color rosa vermellós, són oblongo-lanceolades i sèssils, i fan (1)2,5-5(7,5) x 0,3-1(1,8) cm, i les bracteals són amplament ovato-cordiformes i groguenques.
Com totes les lletereses (gènere Euphorbia), té les flors molt simplificades i agrupades formant una inflorescència anomenada ciati, que funcionalment és equiparable a una flor hermafrodita. Cada ciati consta d’una sola flor femenina central, pedicel·lada i tan simplificada que consta només d’un pistil, envoltada per un nombre variable (en principi 5) d’inflorescències masculines. Cada flor masculina està reduïda a un sol estam portat per un peduncle. Tot aquest conjunt queda envoltat per un involucre format per la soldadura de les bràctees de les inflorescències masculines. Les estípules d’aquestes fulles bracteals, molt transformades, originen glàndules nectaríferes que, en el cas de la lleteresa nicenca, són de color verd groguenc, tenen forma de mitja lluna i, a vegades, tenen un parell de banyes primes. El conjunt de glàndules de cada ciati pren clarament l’aspecte d’un calze. Per acabar-ho de complicar, els ciatis s’agrupen formant cimes (dicasis o pleocasis), però, en el cas de la lleteresa nicenca, l’agrupament de ciatis apical té aspecte d’umbel·la. Floreix d’abril a juliol.
El fruit és una càpsula ordinàriament glabra i llisa, de 3-4,5 mm; que conté 3 llavors de 2-2,5 mm i s’obre de forma explosiva. Aquestes llavors poden ser llises o presentar una petita excavació i són dispersades per formigues, que se les emporten per menjar-se’n la carúncula, una excrescència carnosa que tenen.
Si es trenquen les fulles i sobretot les tiges, en brolla un làtex blanc irritant que fa que les lletereses siguin respectades pel bestiar, però no per determinades erugues com, per exemple, la de l’esfinx de les lletereses (Hyles euphorbiae). El saber popular atribueix a aquest làtex la propietat d’eliminar berrugues de la pell.
La lleteresa nicenca al Bages viu principalment a les joncedes. La seva distribució és mediterrània i va associada als sòls calcaris.
[fotos Florenci Vallès]