El ginestell (Genista cinerea ssp.ausetana) és un arbust genistoide que arriba a un metre d’alçada o poc més. Es ramifica des de la base en nombroses branques estriades, primes i dretes, afil·les o gairebé, de color verd grisenc. Una mirada poc atenta podria prendre el ginestell per un equiset. Aquestes branques substitueixen a les fulles en la funció fotosintètica.
Les fulles, quan hi són a la primavera, són simples i sense pecíol, lanceolades de menys d’1 cm de longitud i amb pilositat al revers. A banda de ser escasses i petites, les fulles cauen aviat, de manera que, exceptuant la temporada més favorable, les tiges mostren només les cicatrius de les insercions foliars.
Ben al contrari que les fulles, les flors, grogues i ben característiques del gènere Genista, són abundoses i vistoses. Surten als mesos de maig i juny, solitàries o en grups de 2 o 3. Consten d’un peduncle curt, un calze amb pilositat blanca suau com la de les fulles, una corol·la papilionada amb la quilla o carena –els dos pètals situats a la base de la corol·la i units, anomenats així per la semblança amb la forma d’un vaixell- pilosa i, a l’interior de la carena, 10 estams, 9 dels quals soldats per les bases dels filaments fins, i un pistil. El llegum és curt, comprimit i pilós, amb poques granes a l’interior.
El ginestell viu als prats submediterranis a una certa altitud, als quals, pel seu port arbustiu, contradiu la condició de prat.
El ginestell és un arbust poc distribuït al Bages. És abundosa a la part oriental del municipi de Moià -actualment cap de la comarca del Moianès- en contacte amb la població d’Osona. Pius Font i Quer, a la seva Flora del Bages, l’esmenta a les localitats més orientals del Moianès i escàs a Artés. Més a l’oest al Bages només s’ha trobat, molt escàs, a la serra de Castelltallat on l’ha fotografiat Víctor Manuel Vicente.
La ssp.ausetana es distribueix pel Principat de Catalunya on té les poblacions més nombroses a Osona. A la part sud del País Valencià es troba la ssp.valentina i a la serra de Tramuntana de Mallorca la ssp.leptoclada.
[fotos Víctor Manuel Vicente (1ª i 4ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]