L’heura (Hedera helix) és una liana de fulla persistent i lluent que s’arrapa fortament als troncs, roques o murs sobre on creix. A la imatge 1ª es mostra el detall de les branques estèrils, prostrades o enfiladisses, amb arrels fixadores curtes i les fulles amb el limbe palmat. En canvi, els brots fèrtils il·lustrats a la imatge 2ª són erectes i tenen fulles amb limbes que van de la forma ovada a la romboïdal. Aquestes branques fèrtils no apareixen fins que l’heura no ha arribat a atènyer un desenvolupament important i sempre estan situades a les parts de la planta que reben més llum.
Els fruits de l’heura són baies esfèriques d’uns 5 mm de diàmetre que es tornen negres quan són madures i provenen de flors de color groc verdós.
El saber popular diu que les heures poden arribar a “ofegar” els arbres sobre on viuen; però, com que les arrels fixadores no penetren dins els teixits vius de l’arbre, l’heura no és una planta paràsita, tan sols perjudica els arbres sobre els quals viu mitjançant la competència per la llum, l’aigua i els nutrients minerals.
Al Bages es pot trobar heura a qualsevol bosc ombrívol més o menys humit, però aquesta liana és especialment abundant en els sòls fèrtils de la vora de torrents on la vegetació potencial és l’omeda o la roureda.
[fotos Florenci Vallès]
- Vegeu l’heura envoltant el tronc d’una pinassa.
- Vegeu el fong Phyllosticta concentrica, fitoparàsit foliar de l’heura.