L’estaca-rossí (Hedysarum boveanum ssp.europaeum [= H.confertum, H.humile]) és una mata de la família papilionàcies que destaca tant per la seva capacitat per prosperar als vessants més assolellats i erosionats, com per la vermellor de llur florida a començaments d’estiu. Té una rabassa llenyosa amb arrels potents, de la qual surten les tiges herbàcies fins assolir mig metre d’alçada com a màxim. Les fulles són compostes imparipinnades, cadascuna amb uns 10 parells de folíols estrets més el terminal. Entre els mesos de maig i el juliol, de l’axil·la de les fulles neixen peduncles llargs amb un raïm també allargat de nombroses flors purpúries. Les flors mostren la morfologia característica de les papilionàcies, un color porpra molt viu i la particularitat de tenir el pètal superior o estendard més curt que l’inferior o carena. El fruit és un llegum constrenyit en 2 o 3 segments per on es trenca transversalment per disseminar la grana, en comptes d’obrir-se per les valves.
L’estaca-rossí és una planta característica dels xaragalls dels costers solells; una planta pionera que deu contribuir a enriquir aquests sòls més pobres. Viu a les brolles i timonedes de la depressió de lEbre, des d’on penetra per l’oest al Bages. A la comarca de Bages és freqüent als vessants dels relleus tabulars del sud-oest, damunt de lutites vermelles de la formació geològica Artés. Arriba fins a Sallent, Santpedor i Manresa, però rarament travessa el riu Llobregat.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 5ª) i Florenci Vallès (4ª i 6ª)]