La perdiguera (Helianthemum apenninum ssp. pilosum) és una mata d’aspecte grisenc i fulles linears, poc o molt revolutes, de fins a mig metre d’alçada, que viu a les brolles i altres ambients càlids. El seu port discret es transforma radicalment en un aspecte atractiu quan a la primavera desclou les flors vistoses, similars a les de l’esteperola (Cistus clusii) però menors, que descobreixen que la perdiguera pertany a la família cistàcies, com les estepes (gèn. Cistus) i l’herba passerella (H.oelandicum ssp. italicum). Aquestes flors tenen 3 sèpals normals més 2 de minúsculs, 5 pètals blancs, tots iguals constituint una simetria perfectament radiada i múltiples estams grocs.
Helianthemum apenninum ssp. pilosum és una planta comuna al Bages que ocupa llocs secs i assolellats, fent honor a l’etimologia grega del seu nom de gènere Helianthemum (“helios” = sol, “anthos” = flor), la flor del sol. A la imatge 2ª, una població de perdiguera orienta totes les seves flors cap al sol.
Existeixen dues subespècies de perdiguera a la comarca de Bages que el nom popular no discrimina: Helianthemum apenninum ssp. pilosum pròpia de brolles i pedruscalls i amb flors sempre blanques d’un màxim de 2 cm de diàmetre i Helianthemum apenninum ssp. apenninum pròpia de prats i amb flors blanques o rosades, lleugerament més grans. Si els pètals són rosats, no hi ha dubte de que es tracta de la ssp. apenninum. Si els pètals són blancs, la cosa es complica perquè les mides són poc de fiar. Llavors cal mirar amb deteniment els sèpals: si els sèpals tenen les costes piloses i els espais intercostals glabres, es tracta de la ssp. pilosum; si els espais intercostals també són pilosos, es tracta de la ssp. appeninum.