El guixó tuberós o guixera (Lathyrus tuberosus) és una herba enfiladissa de la família Papilionàcies que assegura la seva supervivència d’un any a l’altre mitjançant grans tubercles, com patates, intercalats als seus rizomes.
La part aèria de la planta s’enlaira poc més de mig metre a base de tiges febles ajudades pels suports addicionals que aconsegueixen els circells. Tota aquesta part aèria és verda i glabre, llevat de les flors porpres i dels llegums madurs. Les fulles tenen un sol parell de folíols ovats o oblongs d’uns 20-35 cm de longitud, enters, a vegades amb un minúscul mugró molt fi a l’àpex, un circell terminal simple o bé ramificat i un parell d’estípules petites i linears a la base. El limbe dels folíols és gruixut i glauc, amb un nervi central i una xarxa anastomosada de nervis secundaris irregulars. Aquest patró de nerviació diferencia Lathyrus tuberosus d’altres espècies del mateix gènere, com el vistós pèsol bord (L.latifolius) que té fulles amb nervis paral·lels, sense haver de desenterrar els tubercles.
El guixó tuberós destaca al juliol per la florida espectacular, un raïm unilateral de 2-5 flors de color porpra, amb un estendart o pètal superior molt gran, semblants a les del pèsol bord.
El guixó tuberós viu en camps abandonats de pocs anys, en procés de convertir-se en prats. És una planta tinguda per rara a Catalunya, que no apareix a la Flora del Bages de Pius Font i Quer de l’any 1914 i que probablement estigui en expansió. L’hem trobat en un camp abandonat de la serra de Montlleó (Manresa), on és presa la imatge.
[foto Jordi Badia]