La calabruixa petita o all de bruixa (Muscari neglectum [= M.racemosum]), segons el sistema de classificació més modern pertany a la família de les asparagàcies, però clàssicament es considera una liliàcia.
És una herba petita, de fins a 30 cm d’alçada, i amb bulb. Les seves flors, que neixen de febrer o març a maig, són blaves i petites, i tenen forma de gerra. S’agrupen formant un raïm molt dens, de 15 a 40 flors, situat a l’extrem d’una tija sense fulles que surt directament del bulb. Les flors superiors de la inflorescència, més clares i una mica més petites, són estèrils. Els fruits, a la imatge 2ª, són càpsules en tres lòculs. Les fulles, que formen una roseta a la base, són llargues, primes (fan d’1,5 a 5 mm d’amplada) i canaliculades, i solen quedar la majoria esteses per terra. Vegeu les diferències amb la calabruixa gran o cap de moro (M.comosum).
La calabruixa petita és una planta de distribució mediterrània, iraniana i europea (meitat sud d’Europa) que abunda al Bages. Se la troba als prats secs i terres cultivades, sovint creixent sobre sòls prims. Els exemplars de la foto 1ª pertanyen a una població molt nombrosa que creix sobre la prima capa de sòl del cim dels Cortins (958 m), situat prop del Montcau, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Curiosament, els alls de bruixa abunden al cim dels Cortins, que és totalment inaccessible per als senglars, i, en canvi, són molt rars o inexistents als indrets propers de característiques ambientals similars, però freqüentats per aquests animals.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]