L’olivera (Olea europaea) s’havia cultivat al Bages sobretot en vessants costeruts i assolellats de la meitat sud, com per exemple al Malbalç, a la Guia o als Comtals, als voltants de Manresa. Passat un període de decadència, l’olivera torna a plantar-se al Bages.
La imatge 1ª mostra un olivet a la torre del Vinyes (Manresa), la 2ªun camp amb nous plançons d’olivera perfectament arrenglerats als peus de Collbaix (Manresa) i la 3ª i la 4ª el detall d’una branca amb les olives madures a la tardor.
El principal enemic meteorològic de l’olivera són les fredorades, en canvi resisteix bé les secades estivals. La gran fredorada del gener de 1985 va matar la part aèria de les oliveres centenàries de la Guia (Manresa). La fredorada del desembre de 2001, no tan intensa, va afectar també algunes oliveres del Bages, no pas totes; entre les més perjudicades hi havia gairebé totes les oliveres plantades a la fondalada del Pont de Cabrianes (Sant Fruitós de Bages).
A més de la finalitat agrícola, l’olivera també és molt emprada com a arbre ornamental per la bellesa del seu tronc tortuós, per la gràcia de les seves fulles argentades, pel seu port petit que permet encabir-la a tots els jardins i com a símbol de mediterraneïtat i de pau.
fotos Florenci Vallès (1ª i 3ª) i Jordi Badia (2ª i 4ª)]
- Vegeu l’afectació pel cotó de l’olivera (Euphyllura olivina).
- Vegeu l’escarabat curculiònid Otiorhynchus cribicollis que s’alimenta de fulles d’oleàcies.
- Vegeu el repiló de l’olivera o ull de gall (Fusicladium oleaginum).