Potamogeton pectinatus [= Stuckenia pectinata] és una herba aquàtica que viu arrelada als fons poc profunds. Té forma de cabellera ramificada, pentinada pel corrent. Les tiges es ramifiquen i porten fulles en tota la seva extensió, des de baix fins a la punta. Les fulles mesuren fins a 15 cm de longitud per només 1-2 mm d’amplada, i acaben en punta aguda. A la base de les fulles hi ha una beina amb marge blanquinós que embolcalla la tija. Les flors surten en espigues de 2-5 cm que despunten a la superfície. Aquestes flors són petites, sèssils i es disposen en glomèruls discontinus al llarg de l’espiga. Les granes també són petites, de 3-5 mm, i tenen una forma entre la d’una mongeta i la d’un cigró. A la imatge 4ª s’intueixen les flors, poc vistoses, a la superfície de l’aigua.
Potamogeton pectinatus no va ser citat per Font i Quer a la seva tesi doctoral sobre la flora i la vegetació del Bages, Ensayo Fitotopográfico de Bages, basada en dades de camp recollides entre els anys 1909 i 1912. Potamogeton pectinatus no era doncs als rius Cardener i Llobregat, o hi era molt rara, en aquells anys. Cal recordar la gran riuada d’octubre del 1907 que s’endugué tot allò que hi havia a la llera del Cardener i a les seves vores, i que la mineria de potassa no havia començat encara. L’abundància actual de Potamogeton pectinatus als rius Cardener i Llobregat al Bages i a alguns ramals de la Sèquia de Manresa sembla estar relacionada amb els dos fets: l’absència de riuades descomunals com la del 1907 després de l’existència dels pantans de Sant Ponç al Cardener i de La Baells al Llobregat, i la salinització de les aigües causada per la mineria potàssica iniciada l’any 1925.