El riu Cardener neix al municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a la vall de Lord, a la base est del gran massís calcari del Port del Comte, recorre 106,5 km per les comarques de Solsonès i Bages passant per les poblacions de Sant Llorenç de Morunys, Cardona d’on pren el nom, Súria, Sant Joan de Vilatorrada i Manresa per esmentar només les més grans i conflueix amb el riu Llobregat a Castellgalí. El seu cabal mitjà a Manresa és de 6 m3/segon, que el converteix en l’afluent principal del Llobregat. L’aigua del Cardener queda embassada pels pantans de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç, ambdós al Solsonès. En els seus trams mitjà i baix, entre Cardona i Castellgalí, el riu Cardener és una successió de rescloses i canals que alimenten turbines de fàbriques tèxtils organitzades en colònies, igual com el Llobregat i el Ter; la majoria d’aquestes antigues fàbriques tèxtils han tancat o canviat de dedicació, però alguns salts es mantenen per la producció hidroelèctrica.
L’any 2000, el riu Cardener a Cardona es va desviar a través d’un túnel que intercepta el meandre de la Coromina i l’allunya de la vall Salina. Amb aquesta obra d’una banda es va solucionar l’entrada d’aigua a la nova mina de sal comuna d’Ercros i, de l’altra, es va aconseguir captar correctament la salmorra de la vall Salina de Cardona i desviar-la cap al col·lector general de salmorres, eliminant la salinització que el riu rebia a la Coromina.
Però la salinització del riu Cardener continua a Súria, on la mineria de potassa de l’empresa ICL-Iberpotash és en plena activitat i acumula un volum de residus salins a l’aire lliure ingent i creixent al runam del Fusteret. L’aigua del riu Cardener passa d’un valor de clorurs de 45-50 mg Cl/L a la Ribera de Coaner abans de Súria, fins a uns 300-400 mg Cl/L a Antius avall de les instal·lacions i de la muntanya de residus de la mineria de potassa de Súria. L’entrada principal de salmorra al riu Cardener és subterrània, al tram del Fusteret. A Callús rep en superfície l’aportació salina de la riera de Bellver, al seu torn salinitzada des de la font de la Filosa. Les dades històriques, la hidrogeologia i la presència de potassi confirmen l’origen miner de la salinització del Cardener a Súria i Callús. Encara cal afegir la salinització menor originada al dipòsit de sal de l’estació ferroviària de mercaderies de Renfe a Manresa. A partir de Súria, l’aigua del Cardener no és apta per potabilització amb mitjans convencionals ni és prou bona per regar; malgrat això l’empresa Sorea la subministra amb excés de clorur a la població de Castellgalí.
El bosc de ribera més extens del Cardener és al Pla de Reguant, al sud de Súria, just abans de patir la salinització al Fusteret.
A les imatges, el riu Cardener a l’entrada sud de Manresa, travessat pel Pont Vell, amb la Seu damunt del Puigcardener en segon terme i el cim tabular de Collbaix més enrere. El riu Cardener delimita pel sud el nucli urbà de Manresa i exposa les roques grises d’origen marí. Manresa ha viscut sempre vinculada al Cardener, especialment com a motor de les seves fàbriques tèxtils. Pel que fa al subministrament d’aigua, Manresa afortunadament capta aigua del Llobregat a Balsareny abans de la mineria, la transporta per mitjà de la Séquia medieval i, després de ser utilitzada i depurada, l’aboca al Cardener.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Manresa també salinitza el riu, de Jordi Badia
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.
- Vegeu la riuada del Cardener a Manresa el 12.10.1907.