La ruda o ruda angustifòlia (Ruta chalepensis ssp.angustifolia [= R.angustifolia]) és una mata sufruticosa del voltant de mig metre d’alçada, amb les tiges i fulles de color gris i les flors grogues.
Les plantes de la família rutàcies, a la qual dóna nom la ruda, es caracteritzen perquè les seves tiges i fulles i els seus fruits secreten essències ben diferents de les olors agrestes de les plantes labiades. L’olor més coneguda i agradable d’entre les plantes rutàcies deu ser la de llimona; la més intensa i desgradable serà la de la pròpia ruda.
Les tiges de la ruda es ramifiquen i treuen fulles en continu, sense cicatrius. Tenen un to glauc, gris blavenc a les parts baixa i mitjana que passa a groc verdós a la inflorescència. Aquestes fulles són gruixudes i dividides en segments oblongo-lanceolats d’uns 2-3 mm d’amplada. Les tiges culminen en un raïm de flors en el qual nomes la flor central és pentàmera i la resta són tetràmeres. Les flors tenen 4(5) sèpals verds petits, 4(5) pètals que s’alternen amb els sèpals, de color groc i amb els marges esfilagarsats en cilis i 8(10) estams aliniats amb els sèpals i pètals i amb la base del filament unida a un cercle que envolta l’ovari constituït per 4(5) carpels soldats, disposats com els grills d’una taronja. El fruit és una càpsula seca i berrugosa de color marró fosc que s’obre per la punta.
La ruda viu a les brolles i als llistonars dels llocs càlids. Floreix a la primavera. La seva distribució és típicament mediterrània.
A més de R.angustifolia, tot i que molt menys freqüent, a la comarca de Bages viu també espontània R.montana, la ruda de muntanya de segments foliars més estrets i pètals no tan ciliats, i esporàdicament podria trobar-se subespontània R.graveolens, la ruda vera de segments foliars més amples. El nom popular de ruda no distingeix entre les 3 espècies, semblants morfològicament i amb propietats medicinals comunes.
Les rudes tenen tradició medicinal, malgrat l’olor repulsiva i que més aviat s’han de considerar plantes tòxiques. Ruta graveolens és l’espècie amb major concentració d’essències, per tant la d’olor més intensa. La ruda s’ha utilitzat per usos medicinals diversos, particularment com a font de vitamina C com la taronja i per provocar la menstruació o l’avortament. Però la ruda és perillosa; sort n’hi ha que l’olor n’impedeix un ús més extens.
[fotos Jordi Badia]