L’espernallac (Santolina chamaecyparissus) és una mata aromàtica de la família compostes que viu en terrenys secs i prats. Quan creix a plaer, l’espernallac pren un port hemisfèric amb nombroses tiges radials. Les fulles són diminutes i segmentades, de color entre el verd i el grisenc segons la presència de toment curt. Al florir a començaments d’estiu, l’espernallac muda el seu anterior aspecte verd trist per un groc lluent, mercès als nombrosos capítols rodons de flors totes tubuloses, enlairats per llargs penduncles. La imatge és la d’un coixinet d’agulles de cap.
El dípter Rhopalomyia santolinae causa cecidis de forma globular als brots de l’espernallac.
L’espernallac és una planta que, tant per la morfologia com per l’olor de les essències contingudes a les fulles i als capítols, recorda a la camamilla i a les artemísies (Artemisia sp.). Els capítols de l’espernallac es prenen en infusió com a digestiu, però no és tan apreciat ni popular com la camamilla. L’exemplar d’espernallac dibuixat per Núñez al reconegut llibre “Plantas Medicinales, el Dioscórides renovado” de Pius Font i Quer curiosament va ser recol·lectat a Manresa, la capital del Bages.
[foto Jordi Badia]