La blaveta de l’astràgal (Polyommatus escheri) és una de les espècies de blaveta (= papallona de la família Licènids i color blavís) que es pot trobar a la comarca de Bages.
Té un dimorfisme sexual molt marcat: els mascles són realment blaus, les femelles no. L’anvers de les ales dels mascles és ben blau, llevat d’una franja estreta marró al marge i el serrell de fímbries blanques; en canvi, l’anvers de les ales de les femelles és marró amb una banda de taques submarginals de color taronja. Les ales dels dos sexes s’assemblen molt més vistes pel revers. Mascles i femelles tenen al revers de les ales una col·lecció d’ocels o taques negres encerclades en una orla blanca disposats segons un patró constant, més les taques negres arrenglerades en una franja submarginal, cadascuna acompanyada d’una taca taronja vorejada a la part de dins per una punta de fletxa negra. Als revers de les ales, la diferència entre sexes és al color de fons, d’un blau grisenc als mascles i bru o ocre a les femelles.
Les erugues de la blaveta de l’astràgal, com el seu nom indica, s’alimenten d’astràgal (Astragalus sp.), un gènere d’herbes de la família Papilionàcies. A la comarca de Bages, deuen alimentar-se sobretot de l’herba de sant Llorenç (Astragalus monspessulanus). Les poblacions van molt lligades a la presència d’herbes del gènere Astragalus.
Les erugues del gènere Polyommatus tenen el cos curt i gruixut, de color verd amb alguns pèls blancs. Es fan atendre per formigues.
Les femelles adultes no solen allunyar-se gaire de la seva planta nutrícia. En canvi, els mascles es desplacen molt més i solen concentrar-se per beure als petits bassals soms i a les clapes de fang dels camins (imatge), on fàcilment poden ser trepitjats. Noteu a la imatge que tots els exemplars concentrats al bassal són mascles.
Hi ha moltes espècies molt semblants de blavetes, un fet que en dificulta la identificació precisa al camp i el coneixement de les seves poblacions.
[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]