La blaveta de l’astràgal (Polyommatus escheri) és una de les espècies de blaveta (= papallona de la família Licènids i color blavís) que es pot trobar a la comarca de Bages.
Té un dimorfisme sexual molt marcat: els mascles són realment blaus, les femelles no. L’anvers de les ales dels mascles és ben blau, llevat d’una franja estreta marró al marge i el serrell de fímbries blanques; en canvi, l’anvers de les ales de les femelles és marró amb una banda de taques submarginals de color taronja. Les ales dels dos sexes s’assemblen molt més vistes pel revers. Mascles i femelles tenen al revers de les ales una col·lecció d’ocels o taques negres encerclades en una orla blanca disposats segons un patró constant, més les taques negres arrenglerades en una franja submarginal, cadascuna acompanyada d’una taca taronja vorejada a la part de dins per una punta de fletxa negra. Als revers de les ales, la diferència entre sexes és al color de fons, d’un blau grisenc als mascles i bru o ocre a les femelles.
Les erugues de la blaveta de l’astràgal, com el seu nom indica, s’alimenten d’astràgal (Astragalus sp.), un gènere d’herbes de la família Papilionàcies. A la comarca de Bages, deuen alimentar-se sobretot de l’herba de sant Llorenç (Astragalus monspessulanus). Les poblacions van molt lligades a la presència d’herbes del gènere Astragalus.
Les erugues del gènere Polyommatus tenen el cos curt i gruixut, de color verd amb alguns pèls blancs. Es fan atendre per formigues.
Les femelles adultes no solen allunyar-se gaire de la seva planta nutrícia. En canvi, els mascles es desplacen molt més i solen concentrar-se per beure als petits bassals soms i a les clapes de fang dels camins (imatge), on fàcilment poden ser trepitjats.
La imatge 1ª mostra un grup d’exemplars mascles en un bassal. La imatge 2ª mostra una parella en còpula, amb la femella a l’esquerra i el mascle a la dreta.
Hi ha moltes espècies molt semblants de blavetes, un fet que en dificulta la identificació precisa al camp i el coneixement de les seves poblacions.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia (1ª) i Jordi Badia (2ª)]